|
|
| Formes no personals |
|
| Indicatiu |
present
(av)
|
perfet
bal.
retengut
retengut
retengut
retengut
retengut
retengut |
(av)
|
| imperfet
|
plusquamperfet
(av)
|
passat (simple)
bal.
retenguí
retengueres
retengué
retenguérem
retenguéreu
retengueren |
(av)
|
passat anterior (simple)
(av)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren
|
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
|
|
passat (perifràstic)
|
passat anterior (perifràstic)
(av)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
vaig
vas
va
vam
vau
van
|
(vares)
(vàrem)
(vàreu)
(varen)
| haver
haver
haver
haver
haver
haver
|
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
|
|
futur (simple)
bal.
retendré
retendràs
retendrà
retendrem
retendreu
retendran |
(av)
(futur immediat)
|
futur perfet
(av)
|
condicional
bal.
retendria
retendries
retendria
retendríem
retendríeu
retendrien |
(av)
|
condicional perfet
(av)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
|
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
|
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
|
|
| Subjuntiu |
present
bal.
retengui
retenguis
retengui
retenguem
retengueu
retenguin |
(av)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
retingui
retinguis
retingui
retinguem
retingueu
retinguin
|
(o retinga)
(o retingues)
(o retinga)
(o retinguen)
|
|
perfet
(av)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
|
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
|
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
|
|
imperfet
val.
retinguera
retingueres
retinguera
retinguérem
retinguéreu
retingueren |
bal.
retengués
retenguessis
retengués
retenguéssim
retenguéssiu
retenguessin |
(av)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
retingués
retinguessis
retingués
retinguéssim
retinguéssiu
retinguessin
|
(o retinguesses)
(o retinguéssem)
(o retinguésseu)
(o retinguessen)
|
|
plusquamperfet
bal.
retengut
retengut
retengut
retengut
retengut
retengut |
val.
haguera
hagueres
haguera
haguérem
haguéreu
hagueren
|
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
|
(av)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin
|
(haguesses)
(haguéssem)
(haguésseu)
(haguessen)
|
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
retingut
|
|
| Imperatiu |
present
val.
—
retín
—
—
—
— |
bal.
—
reté
retengui
retenguem
—
retenguin |
(av)
no
no
no
no
no
|
—
retinguis
retingui
retinguem
retingueu
retinguin
|
(o retingues)
(o retinga)
(o retinguen)
|
bal.
retenguis
retengui
retenguem
retengueu
retenguin |
(negatiu)
—
retén
retingui
retinguem
reteniu
retinguin
|
(o retingues)
(o retinga)
(o retingueu)
(o retinguen)
|
|
