Forma verbal   
Anar
1a conjugació irregular
- Paradigma antic
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 enar, nar, ir
Paradigma model
ANAR

    anar  (a, amb, de, per)    
|| Acudir, acórrer, arribar-se, assistir, abocar-se, avançar, caminar, camejar, circular, dirigir-se, comparèixer, encaminar-se, enfilar, marxar, passar, moure's, portar-se, traslladar-se, ésser. «–» Tornar, regressar.
|| Apostar, jugar, posar en joc.
|| Funcionar, filar, procedir.
|| Escaure, convenir.
|| Guiar, conduir, portar.
|| Valer, costar.
|| Estendre's.
|| anar a la deriva Perdre's, extraviar-se, perdre el rumb.
|| anar a fons Enfonsar-se, naufragar, anar a pic, passar per ull.
|| anar al fons Aprofundir, cavar.
|| anar al gra (als fets) Concretar.
|| anar al llit Ajocar-se.
|| anar (o venir) a menys Decaure, minvar, aperduar-se, disminuir, declinar, decréixer. | Empobrir-se, arruïnar-se.
|| anar a tota brida Galopar.
|| anar bé (algú) Encertar, convenir, encaminar-se , dirigir-se.
|| anar bé (alguna cosa) Encaixar, adaptar-se, adir-se, escaure's, quadrar, servir, valer, funcionar, rutllar, tenir èxit.
|| anar contra vent i marea Prosseguir.
|| anar darrere (d'algú) Festejar, afalagar, adular.
|| anar darrere (d'alguna cosa) Pretendre, procurar, ambicionar, desitjar, voler, aspirar a, ansiejar, cobejar, anhelar, delir per.
|| anar davant Encapçalar, precedir.
|| anar de mancada Minvar, disminuir, baixar.
|| anar de part Parterejar, parir.
|| anar de poc (o de res) Faltar-se'n poc.
|| anar de pressa Apressar-se, afanyar-se.
|| anar de trompis Esmorrar-se, caure, trencar-se el nas.
|| anar de tronc (o a l'una) Acompanyar.
|| anar de ventre (o de cos, o de cambra) Anar, evacuar, cagar, cambrejar, defecar, buidar, deposar, escorporar-se, femtar.
|| anar dur Anar restret. | Fregar. «–» Anar suau.
|| anar fent Fer, continuar, subsistir.
|| anar fi Filar, funcionar , rutllar.
|| anar fluix Escagarrinar-se, anar llatí, petar-se.
|| anar-hi Jugar-s'hi (alguna cosa), arriscar-se, perillar.
|| anar i venir Passar, circular, andarejar, recórrer, moure's. «–» Romandre, estar quiet.
|| anar just Justejar, curtejar. «–» Balderejar.
|| anar llarg Durar.
|| anar llatí Anar llis, prosseguir.
|| anar lluny Avançar, progressar, prosperar, triomfar, reeixir, prevaler, sobresortir.
|| anar paral·lel Flanquejar.
|| anar pels (anys) Acostar-se, ranejar, vorejar.
|| anar per bé Millorar, progressar, avançar, prosperar, alleujar-se, abonançar.
|| anar proa al vent Avançar, cenyir.
|| anar sobrat (d'alguna cosa) Abundar-ne, sobrar-ne, granejar.
|| anar suau Anar llatí, relliscar. «–» Engrunyonir-se, anar dur.
|| anar terrús-terrús Terrejar, costejar.
|| anar tirant (o fent) Trampejar.
|| fer anar (un aparell) Engegar, avarar, fer funcionar.
|| fer anar dret Vigilar, maldar, lluertejar.
|| fer anar el cos Bellugar, agitar, sorollar.
|| va com va Depèn.
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    anar-se'n    
|| Partir, agafar el portant, espassar, espitxar-se, fugir, pirar, exiliar-se, envolar-se. «–» Romandre.
|| Morir.
|| Relliscar.
|| Esvair-se, escapar-se, gastar-se, extingir-se.
|| anar-se'n a can Pistraus Fracassar, perdre's, morir.
|| anar-se'n a fer punyetes Fracassar, desaparèixer, fer-se malbé.
|| anar-se'n a la francesa Marxar sense saludar. «–» Acomiadar-se.
|| anar-se'n a l'aigua Enfonsar-se, fracassar.
|| anar-se'n a l'altre barri (o món) Morir.
|| anar-se'n a la pífia Malmetre's, fer malbé.
|| anar-se'n al calaix (o al canyet) Morir.
|| anar-se'n al carall Fracassar, acabar malament.
|| anar-se'n al cel Fracassar, dissoldre's, perdre's. | Morir-se.
|| anar-se'n al diable Perdre's, fer-se malbé.
|| anar-se'n al fons Enfonsar-se, submergir-se, descendir.
|| anar-se'n al llit Ajocar-se, dormir, jeure.
|| anar-se'n al llit (amb algú) Fornicar, fer-ho.
|| anar-se'n al llit com (o amb) les gallines Colgar-se, retirar-se d'hora.
|| anar-se'n al pot Fracassar, perdre's, fer-se malbé.
|| anar-se'n a rodar Perdre's.
|| anar-se'n a terra Decaure, fer-se malbé. | Ensorrar-se, caure, venir-se'n, entrar-se'n. | Fracassar, perdre's, deixar d'existir.
|| anar-se'n com el broc d'un càntir Escagarrinar-se, anar fluix.
|| anar-se'n (quelcom) com pa beneït Vendre's, tenir sortida.
|| anar-se'n cul batut i cara alegre Fracassar, no aconseguir.
|| anar-se'n de la llengua (o boca) Desbocar-se, ofendre. «–» Callar.
|| anar-se'n del cap Repapiejar, embogir.
|| anar-se'n del món Morir.
|| anar-se'n del punt baix Petar-se, llufar-se, petejar.
|| anar-se'n de paraules Ofendre, discutir, esbroncar, insultar.
|| anar-se'n d'una carta Desentendre's, defugir. | [jocs] Desfer-se'n, renunciar.
|| anar-se'n en allargs (alguna cosa) Ajornar-se.
|| anar-se'n en fum Fracassar, perdre's.
|| anar-se'n la mà Excedir-se, exagerar, extremar.
|| anar-se'n a pastar fang Fracassar, perdre's totalment.
|| no anar-se'n de buit Escarmentar-se, rebre.
 Observacions: Perífrasis: «anar + a + infinitiu»; «anar + gerundi»
Formes no personals
infinitiu: anar infinitiu perfet: haver anat 
gerundi:  anant gerundi perfet: havent anat 
participi:  anat, anada; anats, anades
Indicatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 anam 
 anau 
 —

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
vaig
vas
va
anem
aneu
van






perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
anava
anaves
anava
anàvem
anàveu
anaven
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
aní
anares
anà
anàrem
anàreu
anaren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
anar
anar
anar
anar
anar
anar
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
futur (simple)
  sept. 
 iré 
 iràs  
 irà 
 irem 
 ireu 
 iran 
 (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
aniré
aniràs
anirà
anirem
anireu
aniran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
condicional
  sept. 
 iria 
 iries 
 iria 
 iríem 
 iríeu 
 irien 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
aniria
aniries
aniria
aniríem
aniríeu
anirien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
vagi
vagis
vagi
anem
aneu
vagin
  (o vaja)
  (o vages)
  (o vaja)


  (o vagen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
imperfet
  val.
 anara 
 anares 
 anara 
 anàrem 
 anàreu 
 anaren 
  bal.
 anàs 
 anassis 
 anàs 
 anàssim 
 anàssiu 
 anassin 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
anés
anessis
anés
anéssim
anéssiu
anessin

  (o anesses)

  (o anéssem)
  (o anésseu)
  (o anessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 anat  
 anat  
 anat  
 anat  
 anat  
 anat  

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
anat  
Imperatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 —
 anau 
 —

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
vagis 
vagi 
anem 
aneu 
vagin 

 (o vages) 
 (o vaja) 


 (o vagen) 
(negatiu)

ves
vagi
anem
aneu
vagin


  (o vaja)


  (o vagen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com