Forma verbal   
Arrencar
1a conjugació regular
Diccionari exhaustiu: Viatge de paraules
Obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística...
Entrevista a l'autor Francesc De Borja Moll
Paradigma model
TRENCAR

    arrencar  (a, de)    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
 Observacions: Perífrasis: «arrencar a + infinitiu»
Formes no personals
infinitiu: arrencar infinitiu perfet: haver arrencat 
gerundi:  arrencant gerundi perfet: havent arrencat 
participi:  arrencat, arrencada; arrencats, arrencades
Indicatiu
present
  val. 
 arrenque 
 —
 —
 —
 —
 —
  bal. 
 arrenc  
 —
 —
 arrencam 
 arrencau 
 —
  sept. 
 arrenqui 
 —
 —
 —
 —
 —

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
arrenco
arrenques
arrenca
arrenquem
arrenqueu
arrenquen






perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
arrencava
arrencaves
arrencava
arrencàvem
arrencàveu
arrencaven
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
arrenquí
arrencares
arrencà
arrencàrem
arrencàreu
arrencaren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
arrencar
arrencar
arrencar
arrencar
arrencar
arrencar
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
futur (simple) (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
arrencaré
arrencaràs
arrencarà
arrencarem
arrencareu
arrencaran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
arrencaria
arrencaries
arrencaria
arrencaríem
arrencaríeu
arrencarien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
arrenqui
arrenquis
arrenqui
arrenquem
arrenqueu
arrenquin
  (o arrenque)
  (o arrenques)
  (o arrenque)


  (o arrenquen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
imperfet
  val.
 arrencara 
 arrencares 
 arrencara 
 arrencàrem 
 arrencàreu 
 arrencaren 
  bal.
 arrencàs 
 arrencassis 
 arrencàs 
 arrencàssim 
 arrencàssiu 
 arrencassin 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
arrenqués
arrenquessis
arrenqués
arrenquéssim
arrenquéssiu
arrenquessin

  (o arrenquesses)

  (o arrenquéssem)
  (o arrenquésseu)
  (o arrenquessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 arrencat  
 arrencat  
 arrencat  
 arrencat  
 arrencat  
 arrencat  

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
arrencat  
Imperatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 —
 arrencau 
 —

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
arrenquis 
arrenqui 
arrenquem 
arrenqueu 
arrenquin 

 (o arrenques) 
 (o arrenque) 


 (o arrenquen) 
(negatiu)

arrenca
arrenqui
arrenquem
arrenqueu
arrenquin


  (o arrenque)


  (o arrenquen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com