Forma verbal   
Caldre 
o
 Caler
2a conjugació irregular
- Paradigma antic
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 calguer, calre
Paradigma model

VALER o VALDRE


    caldre o caler    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
 Observacions: Verb defectiu s’usa en la 3a persona (del singular i del plural) i en infinitiu, participi i, menys freqüentment, gerundi; vegeu paràgraf d).  Perífrasis: «caldre + infinitiu»; «caldre + que + subjuntiu».
Formes no personals
infinitiu: caldre infinitiu perfet: haver calgut 
gerundi:  calent gerundi perfet: havent calgut 
participi:  calgut, calguda; calguts, calgudes
Indicatiu
present
 

cal


calen


perfet
 

ha


han



 




calgut


calgut
imperfet
 

calia


calien
plusquamperfet
 

havia

—  
havien


 calgut


 calgut
passat (simple)
 

calgué


calgueren






passat anterior (simple)
  — 
— 
hagué 
— 
— 
hagueren 


calgut


calgut
passat (perifràstic)
 

va


van





(varen)


caldre


caldre
passat anterior (perifràstic)
 

va


van





(varen)
  
  
 haver 
  
  
 haver 


calgut


calgut
futur (simple)
 

caldrà


caldran






futur perfet
 

haurà
— 

hauran


calgut


calgut
condicional
 

caldria


caldrien







condicional perfet
 

hauria


haurien


(haguera)


(hagueren)


calgut


calgut
Subjuntiu
present
 

calgui


calguin


  (o calga)


  (o calguen)
perfet
 

hagi


hagin


(haja)


(hagen)


calgut


calgut
imperfet
  val.
 —
 —
 calguera 
 —
 —
 calgueren 
(av)
 

calgués


calguessin





  (o calguessen)
 plusquamperfet
  val. 
 —
 —
 haguera
 —
 —
 hagueren



 calgut  


 calgut  
(av)
  — 
— 
hagués 
— 
— 
haguessin 

 

 
 
(haguessen) 


calgut


calgut
Imperatiu
present










Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com