Forma verbal   
Deixar
1a conjugació regular
Diccionari exhaustiu: Viatge de paraules
Obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística...
Entrevista a l'autor Francesc De Borja Moll
Paradigma model
CANTAR

    deixar  (per, a/en, de)    
|| Posar, abandonar, deixar de banda, deixar a l'estacada, col·locar, dipositar, renunciar, desemparar, jaquir, gicar, situar, apostar, instal·lar, clavar, deposar, ometre, plantar, relinquir, derelinquir. «–» Prendre, agafar, buscar, cercar, treure.
|| Cedir, afluixar, relaxar, amollar, aflacar, minvar, desembarassar-se, disminuir, laxar, consentir. «–» Tibar.
|| Concedir, donar, conferir, assignar, adjudicar, renunciar, endossar, prestar, repintar. «–» Quedar-se, apoderar-se.
|| Llegar, transmetre, testar, assignar. «–» Desheretar.
|| deixar a l'estacada Abandonar, jaquir, deixar.
|| deixar (algú) amb un peu enlaire Sorprendre.
|| deixar anar Aviar, soltar. «–» Caçar, atrapar. | Afluixar.
|| deixar buit Desocupar, buidar, desallotjar, treure.
|| deixar de banda Ometre, marginar, repudiar, abandonar, oblidar.
|| deixar de fer Negligir, postergar, remetre, oblidar. «–» Fer, realitzar, practicar, incórrer, cometre, perpetrar.
|| deixar (alguna cosa) enlaire (o al tinter) Deixar penjat, deixar en suspens, diferir, ajornar. «–» Resoldre.
|| deixar en pau (algú) Deixar viure, deixar respirar, deixar estar, alleujar. «–» Molestar, importunar.
|| deixar enrere Avançar, avantatjar, passar davant, superar.
|| deixar estar (o córrer) (alguna cosa) Abandonar, desistir, renunciar, deixar córrer. | Deixar de fer, cessar, girar full, oblidar. «–» Ocupar-se de, tocar.
|| deixar-hi els ulls Esgotar-se.
|| deixar-hi la pell (o la vida) Morir.
|| deixar llest Enllestir.
|| deixar lliure Alliberar. «–» Refrenar, reprimir, retenir.
|| deixar lliure (a algú) Alliberar, deixar anar. «–» Empresonar.
|| deixar parat (o atònit, o estupefacte) (a algú) Esbalair, atonir, admirar, meravellar. «–» Deixar indiferent.
|| deixar pelat (o sense ni un clau) Plomar, despullar, pelar, robar.
|| deixar pendent (o en suspens) [un assumpte] Ajornar, posposar, aparcar. «–» Resoldre.
|| deixar perdre Malbaratar, tudar, desatendre. «–» Conservar.
|| deixar ratlles fetes Lluir-se, sobresortir.
|| deixar sec (algú) Treure del món, acabar amb, matar.
|| deixar sense efecte Rescindir, contrarestar, revocar, resoldre.
|| deixar sortir Donar pas, esplaiar, desfogar. «–» Recloure, tancar.
|| deixar (algú) tirat Desemparar.
|| no deixar de petja Perseguir, encalçar.
|| no deixar pedra sobre pedra Enderrocar, arrasar, enrunar.
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    deixar-se  (a/en, de)    
 Observacions: Perífrasis: «deixar + participi»
Formes no personals
infinitiu: deixar infinitiu perfet: haver deixat 
gerundi:  deixant gerundi perfet: havent deixat 
participi:  deixat, deixada; deixats, deixades
Indicatiu
present
  val. 
 deixe 
 —
 —
 —
 —
 —
  bal. 
 deix  
 —
 —
 deixam 
 deixau 
 —
  sept. 
 deixi 
 —
 —
 —
 —
 —

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deixo
deixes
deixa
deixem
deixeu
deixen






perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deixava
deixaves
deixava
deixàvem
deixàveu
deixaven
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deixí
deixares
deixà
deixàrem
deixàreu
deixaren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
deixar
deixar
deixar
deixar
deixar
deixar
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
futur (simple) (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deixaré
deixaràs
deixarà
deixarem
deixareu
deixaran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deixaria
deixaries
deixaria
deixaríem
deixaríeu
deixarien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deixi
deixis
deixi
deixem
deixeu
deixin
  (o deixe)
  (o deixes)
  (o deixe)


  (o deixen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
imperfet
  val.
 deixara 
 deixares 
 deixara 
 deixàrem 
 deixàreu 
 deixaren 
  bal.
 deixàs 
 deixassis 
 deixàs 
 deixàssim 
 deixàssiu 
 deixassin 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deixés
deixessis
deixés
deixéssim
deixéssiu
deixessin

  (o deixesses)

  (o deixéssem)
  (o deixésseu)
  (o deixessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 deixat  
 deixat  
 deixat  
 deixat  
 deixat  
 deixat  

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
deixat  
Imperatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 —
 deixau 
 —

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
deixis 
deixi 
deixem 
deixeu 
deixin 

 (o deixes) 
 (o deixe) 


 (o deixen) 
(negatiu)

deixa
deixi
deixem
deixeu
deixin


  (o deixe)


  (o deixen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com