Forma verbal   
Deure
2a conjugació irregular
- Paradigma antic
Paradigma model
BEURE

    deure    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
 Observacions: Perífrasis: «deure + infinitiu»
Formes no personals
infinitiu: deure infinitiu perfet: haver degut 
gerundi:  devent gerundi perfet: havent degut 
participi:  degut, deguda; deguts, degudes
Indicatiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
dec
deus
deu
devem
deveu
deuen






perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
devia
devies
devia
devíem
devíeu
devien
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deguí
degueres
degué
deguérem
deguéreu
degueren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
deure
deure
deure
deure
deure
deure
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
futur (simple) (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deuré
deuràs
deurà
deurem
deureu
deuran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deuria
deuries
deuria
deuríem
deuríeu
deurien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
degui
deguis
degui
deguem
degueu
deguin
  (o dega)
  (o degues)
  (o dega)


  (o deguen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
imperfet
  val.
 deguera 
 degueres 
 deguera 
 deguérem 
 deguéreu 
 degueren 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
degués
deguessis
degués
deguéssim
deguéssiu
deguessin

  (o deguesses)

  (o deguéssem)
  (o deguésseu)
  (o deguessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 degut  
 degut  
 degut  
 degut  
 degut  
 degut  

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
degut  
Imperatiu
present

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
deguis 
degui 
deguem 
degueu 
deguin 

 (o degues) 
 (o dega) 


 (o deguen) 
(negatiu)

deu
degui
deguem
deveu
deguin


  (o dega)


  (o deguen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com