Forma verbal   
Haver (aux)
2a conjugació irregular
- Paradigma antic
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 aver, haguer
Paradigma model
HAVER

    haver    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    haver de    
 Observacions: Quan es comporta com a modal en perífrasis d’obligació «haver de + infinitiu», la forma 1a del present d’ind. també adopta la forma haig. El present d’ind. també presenta les formes regulars 4 havem, 5 haveu, que són usades en determinats registres cultes.
Formes no personals
infinitiu: haver infinitiu perfet:
gerundi:  havent gerundi perfet:
participi:  hagut, haguda; haguts, hagudes
Indicatiu
present
  he
has
ha
hem
heu
han



  (o havem)
  (o haveu)

perfet
 








 


 
imperfet
  havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
plusquamperfet
 



—  

 
passat (simple)
  haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren






passat anterior (simple)
  — 
— 
— 
— 
— 
— 
 
passat (perifràstic)
  vaig
vas
va
vam
vau
van
 
 o 
 
 o 
 o 
 o 

(vares)

(vàrem) 
(vàreu)
(varen)
haver
haver
haver
haver
haver
haver
passat anterior (perifràstic)
 





  
  
  
  
  
  
 
futur (simple) (futur immediat)  
  hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran






futur perfet
 


— 


 
condicional
  hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
 o  haguera
 o  hagueres
 o  haguera
 o  haguérem
 o  haguéreu
 o  hagueren
condicional perfet
 











 
Subjuntiu
present
  hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
  (o haja)
  (o hages)
  (o haja)
  (o hàgem)
  (o hàgeu)
  (o hagen)
perfet
 











 
imperfet
  val.
 haguera 
 hagueres 
 haguera 
 haguérem 
 haguéreu 
 hagueren 

  hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin

  (o haguesses)

  (o haguéssem)
  (o haguésseu)
  (o haguessen)
 plusquamperfet
  — 
— 
— 
— 
— 
— 

 

 
 
 
 
Imperatiu
present










Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com