Forma verbal   
Haver + de
2a conjugació irregular
- Paradigma antic
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 aver, haguer
Paradigma model
HAVER

    haver    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    haver de    
 Observacions: Quan es comporta com a modal en perífrasis d’obligació «haver de + infinitiu», la forma 1a del present d’ind. també adopta la forma haig. El present d’ind. també presenta les formes regulars 4 havem, 5 haveu, que són usades en determinats registres cultes.
Formes no personals
infinitiu: haver infinitiu perfet: haver hagut 
gerundi:  havent gerundi perfet: havent hagut 
participi:  hagut, haguda; haguts, hagudes
Indicatiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
he
has
ha
hem
heu
han
   o haig


  (o havem)
  (o haveu)

perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
haver
haver
haver
haver
haver
haver
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
futur (simple) (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
 o  haguera
 o  hagueres
 o  haguera
 o  haguérem
 o  haguéreu
 o  hagueren
condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
  (o haja)
  (o hages)
  (o haja)
  (o hàgem)
  (o hàgeu)
  (o hagen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
imperfet
  val.
 haguera 
 hagueres 
 haguera 
 haguérem 
 haguéreu 
 hagueren 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin

  (o haguesses)

  (o haguéssem)
  (o haguésseu)
  (o haguessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 hagut  
 hagut  
 hagut  
 hagut  
 hagut  
 hagut  

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
hagut  
Imperatiu
present










Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com