Forma verbal   
Poder
2a conjugació irregular
- Paradigma antic
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 podre, poer, poguer, porer, pusquer
Paradigma model
PODER

    poder  (amb)    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
 Observacions: Perífrasis: «poder + infinitiu»
Formes no personals
infinitiu: poder infinitiu perfet: haver pogut 
gerundi:  podent gerundi perfet: havent pogut 
participi:  pogut, poguda; poguts, pogudes
Indicatiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
puc
pots
pot
podem
podeu
poden






perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
podia
podies
podia
podíem
podíeu
podien
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
poguí
pogueres
pogué
poguérem
poguéreu
pogueren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
poder
poder
poder
poder
poder
poder
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
futur (simple) (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
podré
podràs
podrà
podrem
podreu
podran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
podria
podries
podria
podríem
podríeu
podrien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
pugui
puguis
pugui
puguem
pugueu
puguin
  (o puga)
  (o pugues)
  (o puga)


  (o puguen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
imperfet
  val.
 poguera 
 pogueres 
 poguera 
 poguérem 
 poguéreu 
 pogueren 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
pogués
poguessis
pogués
poguéssim
poguéssiu
poguessin

  (o poguesses)

  (o poguéssem)
  (o poguésseu)
  (o poguessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 pogut  
 pogut  
 pogut  
 pogut  
 pogut  
 pogut  

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
pogut  
Imperatiu
present

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
puguis 
pugui 
puguem 
pugueu 
puguin 

 (o pugues) 
 (o puga) 


 (o puguen) 
(negatiu)

pugues
pugui
puguem
pugueu
puguin


  (o puga)


  (o puguen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com