Forma verbal   
Saber
2a conjugació irregular
- Paradigma antic
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 asebre, sapiguer, seber, sebre, sabre, sabiguer
Paradigma model
SABER

    saber  (de)    
|| Conèixer, tenir coneixement, tenir idea, tenir notícia, entendre, estar al corrent. «–» Desconèixer.
|| Dominar, posseir, haver après. «–» Ignorar.
|| a saber És a dir.
|| fer saber Intimar, avisar, notificar, assabentar, anunciar, contar, denunciar, trompetejar, advertir, confiar, referir, significar.
|| no saber avenir-se (d'alguna cosa) Sorprendre's, no saber-s'ho acabar, fer-se creus, no poder-s'ho acabar.
|| no saber de què va (alguna cosa) Ignorar.
|| no saber on ficar-se (o fotre's, o posar-se) Avergonyir-se, voler fondre's.
|| no saber què dir Emmudir, tallar-se. «–» Respondre.
|| no saber què es manega Desconèixer, no saber on es toca.
|| no saber-s'ho acabar No acabar-s'ho.
|| no voler saber res de Inhibir-se, desentendre's. «–» Ficar-hi cullerada, posar-hi la mà.
|| saber a Tenir gust de, assemblar-se a.
|| saber amb qui es juga els diners Conèixer.
|| saber anar pel món Espavilar-se.
|| saber bé (o bo) Agradar.
|| saber com el parenostre Memoritzar, recordar.
|| saber comptar Administrar, calcular, sospesar.
|| saber de quin mal ha de morir Preveure, conèixer anticipadament, veure-les venir.
|| saber fer totes les cares Fingir.
|| saber grat (a algú) Agrair.
|| saber greu (a algú) Lamentar, doldre, sentir, fer pena, pesar, recar. «–» Alegrar-se. | Penedir-se, remordir. | Disgustar.
|| saber-la llarga Ésser astut, ésser sagaç, ésser intel·ligent, tenir experiència, pensar-se-les totes.
|| saber-ne un niu Entendre-hi, discórrer, pensar-se-les totes.
|| saber on posar els peus Prevenir, vigilar.
|| saber-se entendre Saber avidar-se, campar-se-la, organitzar-se, administrar-se, tractar-se , viure .
|| saber-se expressar Parlar .
|| saber ventar-se les mosques Defensar-se.
|| saber viure Adaptar-se.
|| ves a saber! Qui sap!, ignorar, dubtar.
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
Formes no personals
infinitiu: saber infinitiu perfet: haver sabut 
gerundi:  sabent gerundi perfet: havent sabut 
participi:  sabut, sabuda; sabuts, sabudes
Indicatiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 

saps
sap
sabem
sabeu
saben






perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
sabia
sabies
sabia
sabíem
sabíeu
sabien
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
sabí
saberes
sabé
sabérem
sabéreu
saberen






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
saber
saber
saber
saber
saber
saber
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
futur (simple) (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
sabré
sabràs
sabrà
sabrem
sabreu
sabran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
sabria
sabries
sabria
sabríem
sabríeu
sabrien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
Subjuntiu
present
  val. 
 sàpia 
 sàpies 
 sàpia 
 sapiem 
 sapieu 
 sàpien 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
sàpiga
sàpigues
sàpiga
sapiguem
sapigueu
sàpiguen






perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
imperfet
  val.
 sabera 
 saberes 
 sabera 
 sabérem 
 sabéreu 
 saberen 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
sabés
sabessis
sabés
sabéssim
sabéssiu
sabessin

  (o sabesses)

  (o sabéssem)
  (o sabésseu)
  (o sabessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 sabut 
 sabut 
 sabut 
 sabut 
 sabut 
 sabut 

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
sabut  
Imperatiu
present
  val. 
 —
 sàpies 
 sàpia 
 sapiem 
 sapieu 
 sàpien 

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
sàpigues 
sàpiga 
sapiguem 
sapigueu 
sàpiguen 






  val. 
 sàpies 
 sàpia 
 sapiem 
 sapieu 
 sàpien 
(negatiu)

sàpigues
sàpiga
sapiguem
sapigueu
sàpiguen






Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com