Forma verbal   
Tenir 
o
 Tindre
3a conjugació irregular pura
- Paradigma antic
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 tendre, tener, tinre, trende
Paradigma model
TENIR o TINDRE

    tenir o tindre  (a, per)    
|| Haver, posseir, comptar, fruir. «–» Mancar.
|| Sostenir, retenir, aguantar, suportar. «–» Cedir.
|| Contenir, caber, cabre, englobar, abraçar, incloure, comprendre, allotjar. «–» Sobrar.
|| Guardar, respectar, complir.
|| Concebre.
|| ésser tingut de Estar obligat a.
|| fer tenir Procurar.
|| no tenir No disposar, mancar.
|| no tenir àvia Fatxendar, vanar-se, gloriejar-se.
|| no tenir espera Urgir, apressar. | Impacientar-se, desficiar-se.
|| no tenir-les totes Dubtar.
|| tenir adob Poder-se arreglar o guarir.
|| tenir al puny Dominar.
|| tenir amors Amorejar.
|| tenir ànsia Donar-se mal cor, ansiejar.
|| tenir barra Tenir morro.
|| tenir bon picarol Xerrar, parlar.
|| tenir butlla Tenir permís.
|| tenir cabòries Caboriejar.
|| tenir cabuda Cabre. «–» Sobrar.
|| tenir cagarines Escagarrinar-se. | Acovardir-se.
|| tenir car Cartenir.
|| tenir casa oberta Acollir, ésser hospitalari.
|| tenir collons (o ous, pebrots, nassos, gànguils, ronyons, bigotis) Gosar, atrevir-se. «–» Acovardir-se.
|| tenir coneixement Conèixer.
|| tenir (o posar) confiança Confiar-se.
|| tenir cura Curar, cuidar, gomboldar, assistir, estar per, ocupar-se, encarregar-se, custodiar. «–» Negligir.
|| tenir (molts) diners (o calés, coure, doblers, quartos, pinyons) Ésser ric, abillar-la, granejar, poder, ballar-la grassa. «–» No tenir blanca, tenir necessitat, viure en l'estretor, anar curt.
|| tenir dret (a una cosa) Merèixer, meritar, guanyar-se.
|| tenir el bot ple Estar cansat, estar tip, estar-ne fins al capdamunt.
|| tenir el peu al coll Dominar, superar, vèncer.
|| tenir el sentit Discernir.
|| tenir el vent al cap Il·lusionar-se.
|| tenir efecte Esdevenir-se, realitzar-se, acomplir-se, succeir.
|| tenir enraonies Articulejar.
|| tenir (o portar) entre mans Ocupar-se.
|| tenir esperança Veure el cel obert.
|| tenir èxit Fer forrolla, fer parlar, estar en voga. | Anar , prendre, reeixir. «–» Fracassar.
|| tenir febre Febrejar, calentejar, bullir.
|| tenir fi (o terme) Acabar, finalitzar.
|| tenir fills Emmainadar-se, criar.
|| tenir fogots Acalorar-se.
|| tenir fort Retenir, servar, subjectar.
|| tenir gana Tenir rau-rau, ganejar, talentejar. | Acabalar, ambicionar.
|| tenir gust de Saber a, assemblar-se a. | Allejar, peixejar, terrejar, rapejar, llanejar, napejar, salejar.
|| tenir joc Moure's, articular-se, balderejar, ballar.
|| tenir la mà (o butxaca) foradada Malgastar, dilapidar, disbauxar, balafiar, dissipar, especegar, malbaratar, esbutxacar, malversar, prodigar, cagar gras, tirar de veta, eixugar el vent tant com en plou.
|| tenir la mala setmana (o la regla) Menstruar.
|| tenir la paella pel mànec Disposar, portar les regnes, manar.
|| tenir la paraula Parlar.
|| tenir la paraula (d'algú) Confiar, comptar.
|| tenir les mans brutes Ésser culpable, untar-se-les. «–» Tenir les mans netes, ésser innocent.
|| tenir lloc (una cosa) Acomplir-se, realitzar-se, fer-se, ésser, existir, esdevenir-se, ocórrer, passar.
|| tenir mal acaball Acabar malament.
|| tenir nas Preveure, intuir, ensumar, endevinar, sospitar.
|| tenir paraula Complir-la, mantenir-la, aguantar-la, quedar , ésser formal, ésser seriós, ésser íntegre, ésser responsable.
|| tenir (quelcom o algú) per Jutjar, considerar, reputar.
|| tenir (alguna cosa) per bé Aprovar, acceptar, assentir, consentir, admetre, permetre.
|| tenir per respondre (o perdre) Posseir.
|| tenir per segur (o cert) Certificar, confiar.
|| tenir pietat Plànyer, apiadar-se, compadir-se.
|| tenir por Sangglaçar-se, témer, tremolar.
|| tenir present Recordar, considerar, preferir. «–» Preterir.
|| tenir preu Valer.
|| tenir puteria Ésser un puta.
|| tenir raons (o tenir-se-les) Heure-se-les, discutir-se, barallar-se.
|| tenir relacions Festejar, copular, entendre's.
|| tenir singlot Singlotar.
|| tenir sort Encertar-la.
|| tenir sortida (o venda) Vendre's com el pa, anar-se'n (quelcom) com pa beneït, vendre's.
|| tenir taba Xerrar.
|| tenir tirada Tendir.
|| tenir tirada (a algú) Assemblar-se.
|| tenir (o cloure) tractes Fer barrina, tractejar, pactar, concloure, acordar.
|| tenir una agafada Discutir.
|| tenir una necessitat Evacuar, orinar.
|| tenir una relliscada (o patinada) (amb algú) Adulterar.
|| tenir un budell buit Ganejar, famejar.
|| tenir un deliri (per algú) Estimar.
|| tenir un deliri (per alguna cosa) Agradar.
|| tenir un peu a la tomba (o al sepulcre) Agonitzar, morir.
|| tenir valor Importar, comptar, costar.
|| tenir vida Viure.
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    tenir-se o tindre's    
 Observacions: Perífrasis: «tenir + participi»
Formes no personals
infinitiu: tenir infinitiu perfet:
 bal.: tengut 
haver tingut 
gerundi:  tenint gerundi perfet: havent tingut 
participi: 
bal. tengut, tenguda; tenguts, tengudes 
tingut, tinguda; tinguts, tingudes
Indicatiu
present
  bal. 
 tenc  
 —
 —
 —
 —
 —

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
tinc
tens

tenim
teniu
tenen






perfet
  bal. 
 tengut 
 tengut 
 tengut 
 tengut 
 tengut 
 tengut 

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
tenia
tenies
tenia
teníem
teníeu
tenien
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
passat (simple)
  bal. 
 tenguí 
 tengueres 
 tengué 
 tenguérem 
 tenguéreu 
 tengueren 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
tinguí
tingueres
tingué
tinguérem
tinguéreu
tingueren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
tenir
tenir
tenir
tenir
tenir
tenir
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
futur (simple)
  bal. 
 tendré 
 tendràs 
 tendrà 
 tendrem 
 tendreu 
 tendran 
 (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
tindré
tindràs
tindrà
tindrem
tindreu
tindran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
condicional
  bal. 
 tendria 
 tendries 
 tendria 
 tendríem 
 tendríeu 
 tendrien 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
tindria
tindries
tindria
tindríem
tindríeu
tindrien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
Subjuntiu
present
  bal. 
 tengui 
 tenguis 
 tengui 
 tenguem 
 tengueu 
 tenguin 

 —
 (o tengues) 
 —
 —
 —
 —

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
tingui
tinguis
tingui
tinguem
tingueu
tinguin
  (o tinga)
  (o tingues)
  (o tinga)


  (o tinguen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
imperfet
  val.
 tinguera 
 tingueres 
 tinguera 
 tinguérem 
 tinguéreu 
 tingueren 
  bal.
 tengués 
 tenguessis 
 tengués 
 tenguéssim 
 tenguéssiu 
 tenguessin 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
tingués
tinguessis
tingués
tinguéssim
tinguéssiu
tinguessin

  (o tinguesses)

  (o tinguéssem)
  (o tinguésseu)
  (o tinguessen)
 plusquamperfet
  bal. 
 tengut 
 tengut 
 tengut 
 tengut 
 tengut 
 tengut 
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 tingut  
 tingut  
 tingut  
 tingut  
 tingut  
 tingut  

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
tingut  
Imperatiu
present
  val. 
 —
 tin 
 —
 —
 —
 —
  bal. 
 —
 —
 tengui 
 tenguem 
 —
 tenguin 

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
tinguis 
tingui 
tinguem 
tingueu 
tinguin 

 (o tingues) 
 (o tinga) 


 (o tinguen) 
  bal. 
 tenguis 
 tengui 
 tenguem 
 tengueu 
 tenguin 

 (o tengues) 
 —
 —
 —
 —
(negatiu)


tingui
tinguem
teniu
tinguin

  (o ten o tingues)
  (o tinga)

  (o tingueu)
  (o tinguen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com