Forma verbal   
Venir 
o
 Vindre
3a conjugació irregular pura
- Paradigma antic
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 vindri, vinre
Paradigma model
VENIR o VINDRE

    venir o vindre  (a, amb, de)    
|| Arribar, acudir, comparèixer, tornar, retornar. «–» Anar.
|| Resultar, seguir-se, provenir, procedir, aparèixer.
|| Iniciar-se.
|| anar i venir Passar, circular, andarejar, recórrer, moure's. «–» Romandre, estar quiet.
|| fer-s'ho venir (o anar) bé Arranjar-se, arreglar-se-les, endegar-se-les, muntar-se-les, enginyar-se-les.
|| fer venir Emmenar, portar, atreure, acostar, apropar. | Produir, provocar, causar, originar, ocasionar. | Enviar a cercar, cridar, demanar.
|| fer venir bé Avenir, adaptar, encaixar.
|| fer venir salivera Excitar, temptar.
|| temps a venir A la llarga.
|| venir a la raó Admetre «–» Disputar.
|| venir al cas Escaure, ésser oportú, convenir, venir bé, importar.
|| venir a les mans Barallar-se.
|| venir llarg Llarguejar, sobrar.
|| venir a llum Néixer, produir-se.
|| venir (o arribar) al món Néixer, sortir del ventre.
|| venir ample (o folgat) Amplejar, ballar, folgar, balderejar, boquejar. «–» Justejar, estretejar.
|| venir (o anar o estar) bé (a algú) Convenir.
|| venir a orelles (d'algú) Sentir a dir, assabentar-se.
|| venir a parar en Arribar a, resultar en, concloure en, desembocar en, redundar en, acabar en, caure en.
|| venir balder Balderejar, cavalcar, grandejar. «–» Escassejar.
|| venir cap per mans (o mànegues) Venir just, correspondre, ajustar-se, quadrar.
|| venir coster (a algú) Costar, desplaure, desagradar, ésser difícil.
|| venir de l'hort Ignorar, desconéixer, no saber.
|| venir de nou (a algú) Estranyar, sorprendre.
|| venir de totes quatre potes Venir al cas, adir-se.
|| venir estret (o just) Cenyir, estrènyer, justejar. «–» Amplejar, boquejar, venir folgat.
|| venir-hi bé Encaixar, ajustar-se, adaptar-se. | Escaure, combinar, adir-se, convenir, fer joc. | Venir al cas, lligar, relacionar-se, estar a to. | Convenir-hi, consentir, conformar-s'hi, concedir, acceptar, aprovar, votar a favor, prendre's , estar d'acord.
|| venir-li (d'alguna cosa, a algú) Dependre.
|| venir-li de cara (a algú) Afavorir, favorejar, beneficiar.
|| venir-li a boca (o esment) (a algú) Acudir-se, ocórrer-se.
|| venir-li a la llengua (a algú) Acudir-se.
|| venir-li a la memòria (o al cap) (a algú) Acudir-se.
|| venir-li a la ment (o pensament) (a algú) Acudir-se.
|| venir-li de grat (o de gust) (a algú) Desitjar, apetir, voler, agradar, plaure, abellir-se, inclinar-se.
|| venir-li l'acudit (de fer alguna cosa, a algú) Acudir-se.
|| venir (o anar) més just que la pell del nas Justejar, escassejar.
|| veure venir (algú) Intuir, discernir.
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    venir-se o vindre's    
 Observacions: Perífrasis: «venir a + infinitiu»
Formes no personals
infinitiu: venir infinitiu perfet:
 bal.: vengut 
haver vingut 
gerundi:  venint gerundi perfet: havent vingut 
participi: 
bal. vengut, venguda; venguts, vengudes 
vingut, vinguda; vinguts, vingudes
Indicatiu
present
  bal. 
 venc  
 —
 —
 —
 —
 —

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
vinc
vens
ve
venim
veniu
venen






perfet
  bal. 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
venia
venies
venia
veníem
veníeu
venien
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
passat (simple)
  bal. 
 venguí 
 vengueres 
 vengué 
 venguéren 
 venguéreu 
 vengueren 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
vinguí
vingueres
vingué
vinguérem
vinguéreu
vingueren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
venir
venir
venir
venir
venir
venir
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
futur (simple)
  bal. 
 vendré 
 vendràs 
 vendrà 
 vendrem 
 vendreu 
 vendran 
 (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
vindré
vindràs
vindrà
vindrem
vindreu
vindran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
condicional
  bal. 
 vendria 
 vendries 
 vendria 
 vendríem 
 vendríeu 
 vendrien 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
vindria
vindries
vindria
vindríem
vindríeu
vindrien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
Subjuntiu
present
  bal. 
 vengui 
 venguis 
 vengui 
 venguem 
 vengueu 
 venguin 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
vingui
vinguis
vingui
vinguem
vingueu
vinguin
  (o vinga)
  (o vingues)
  (o vinga)


  (o vinguen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
imperfet
  val.
 vinguera 
 vingueres 
 vinguera 
 vinguérem 
 vinguéreu 
 vingueren 
  bal.
 vengués 
 venguessis 
 vengués 
 venguéssim 
 venguéssiu 
 venguessin 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
vingués
vinguessis
vingués
vinguéssim
vinguéssiu
vinguessin

  (o vinguesses)

  (o vinguéssem)
  (o vinguésseu)
  (o vinguessen)
 plusquamperfet
  bal. 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 vingut  
 vingut  
 vingut  
 vingut  
 vingut  
 vingut  

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
vingut  
Imperatiu
present

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
vinguis 
vingui 
vinguem 
vingueu 
vinguin 

 (o vingues) 
 (o vinga) 


 (o vinguen) 
  bal. 
 venguis 
 vengui 
 venguem 
 vengueu 
 venguin 
(negatiu)

vine
vingui
vinguem
veniu
vinguin


  (o vinga)


  (o vinguen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com