Forma verbal   
Agafar
1a conjugació regular
Diccionari exhaustiu: Viatge de paraules
Obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística...
Entrevista a l'autor Francesc De Borja Moll
Paradigma model

CANTAR


    agafar    
|| Abastar, abraonar, aconseguir, adquirir, aferrar, agarrar, amanollar, arrambar, arpar, arrabassar, arrencar, arrapar, arreplegar, arribar, assegurar, assolir, atrapar, caçar, captar, capturar, cloure, collir, copsar, empresonar, emblar, embanyonar, emportar-se, empunyar, endur-se, encloure, engabiar, entrapar, enganxar, encapellar, engrapar, enxampar, entrampar, enforquillar, garfir, heure, haver, enxarpar, lligar, mossegar, obtenir, percaçar, pescar, pessigar, pinçar, pillar, polsar, prendre, fer presa, glapir, posar l'arpa al damunt, rebre, recollir, recol·lectar, retenir, robar, servir-se, sostenir, subjectar, tomar, tenir. «–» Deixar anar, aviar.
|| Emportar-se, endur-se, recollir. «–» Llençar.
|| Usar, utilitzar, fer servir.
|| Atènyer, sobrevenir.
|| Adjuntar-se, incorporar, admetre, acceptar.
|| Contreure, habituar-se.
|| Ocupar.
|| Arrelar, prendre peu, fer-se, créixer.
|| Enganxar, fixar, adherir.
|| agafar ales Animar-se. | Independitzar-se.
|| agafar el son Adormir-se, encetar el son, aclucar els ulls. «–» Perdre el son.
|| agafar els trastets (el portant, la porta) Anar-se'n, marxar.
|| agafar fums Altivar-se.
|| agafar-la per Aficionar-se.
|| agafar les armes Aixecar-se, armar-se, entrar en lliça, fer armes contra, alçar-se en armes, tirar-se al carrer, lluitar. «–» Deposar les armes.
|| agafar pit (o ànim) Decidir-se, encoratjar-se, determinar-se, animar-se, preparar-se, envalentir-se, cordar-se les calces.
|| agafar por Temorejar, acovardir-se, espantar-se, espaordir-se, esporuguir-se.
|| agafar puces (o unes bones mosques) Emborratxar-se, embriagar-se.
|| agafar un gat (o un moix, un pet, una merda, una bufa, la pinya) Engatar-se, emborratxar-se, embriagar-se, entrompar-se.
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    agafar-se  (a, de)    
Formes no personals
infinitiu: agafar infinitiu perfet: haver agafat 
gerundi:  agafant gerundi perfet: havent agafat 
participi:  agafat, agafada; agafats, agafades
Indicatiu
present
  val. 
 agafe 
 —
 —
 —
 —
 —
  bal. 
 agaf  
 —
 —
 agafam 
 agafau 
 —
  sept. 
 agafi 
 —
 —
 —
 —
 —
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
agafo
agafes
agafa
agafem
agafeu
agafen






perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
agafava
agafaves
agafava
agafàvem
agafàveu
agafaven
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
agafí
agafares
agafà
agafàrem
agafàreu
agafaren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
agafar
agafar
agafar
agafar
agafar
agafar
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
futur (simple)  (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
agafaré
agafaràs
agafarà
agafarem
agafareu
agafaran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
agafaria
agafaries
agafaria
agafaríem
agafaríeu
agafarien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
agafi
agafis
agafi
agafem
agafeu
agafin
  (o agafe)
  (o agafes)
  (o agafe)


  (o agafen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
imperfet
  val.
 agafara 
 agafares 
 agafara 
 agafàrem 
 agafàreu 
 agafaren 
  bal.
 agafàs 
 agafassis 
 agafàs 
 agafàssim 
 agafàssiu 
 agafassin 
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
agafés
agafessis
agafés
agaféssim
agaféssiu
agafessin

  (o agafesses)

  (o agaféssem)
  (o agafésseu)
  (o agafessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 agafat  
 agafat  
 agafat  
 agafat  
 agafat  
 agafat  
(av)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
agafat  
Imperatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 —
 agafau 
 —
(av)

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
agafis 
agafi 
agafem 
agafeu 
agafin 

 (o agafes) 
 (o agafe) 


 (o agafen) 
(negatiu)

agafa
agafi
agafem
agafeu
agafin


  (o agafe)


  (o agafen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com