| Formes no personals |
|
| Indicatiu |
present
val.
colltorce
—
—
—
—
— |
bal.
colltorç
—
—
colltorçam
colltorçau
— |
sept.
colltorci
—
—
—
—
—
|
(av)
|
perfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
he
has
ha
hem
heu
han
|
(havem)
(haveu)
|
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
|
|
| imperfet
|
plusquamperfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
|
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
|
|
passat (simple)
|
passat anterior (simple)
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren
|
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
|
|
passat (perifràstic)
vaig
vas
va
vam
vau
van
|
(vares)
(vàrem)
(vàreu)
(varen)
|
colltorçar-me
colltorçar-te
colltorçar-se
colltorçar-nos
colltorçar-vos
colltorçar-se
|
(també)
em
et
es
ens
us
es
|
vaig
vas
va
vam
vau
van
|
(vares)
(vàrem)
(vàreu)
(varen)
| colltorçar
colltorçar
colltorçar
colltorçar
colltorçar
colltorçar
|
|
passat anterior (perifràstic)
em
et
es
ens
us
es
|
vaig
vas
va
vam
vau
van
|
(vares)
(vàrem)
(vàreu)
(varen)
| haver
haver
haver
haver
haver
haver
|
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
|
|
futur (simple)
(futur immediat)
|
futur perfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
|
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
|
|
condicional
em
et
es
ens
us
es
|
colltorçaria
colltorçaries
colltorçaria
colltorçaríem
colltorçaríeu
colltorçarien
|
|
|
condicional perfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
|
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
|
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
|
|
| Subjuntiu |
present
em
et
es
ens
us
es
|
colltorci
colltorcis
colltorci
colltorcem
colltorceu
colltorcin
|
(o colltorce)
(o colltorces)
(o colltorce)
(o colltorcen)
|
|
perfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
|
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
|
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
|
|
imperfet
val.
colltorçara
colltorçares
colltorçara
colltorçàrem
colltorçàreu
colltorçaren |
bal.
colltorçàs
colltorçassis
colltorçàs
colltorçàssim
colltorçàssiu
colltorçassin |
(av)
em
et
es
ens
us
es
|
colltorcés
colltorcessis
colltorcés
colltorcéssim
colltorcéssiu
colltorcessin
|
(o colltorcesses)
(o colltorcéssem)
(o colltorcésseu)
(o colltorcessen)
|
|
plusquamperfet
val.
haguera
hagueres
haguera
haguérem
haguéreu
hagueren
|
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
|
(av)
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin
|
(haguesses)
(haguéssem)
(haguésseu)
(haguessen)
|
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
colltorçat
|
|
| Imperatiu |
present
bal.
—
—
—
—
colltorçau
— |
(av)
no et
no es
no ens
no us
no es
|
—
colltorcis
colltorci
colltorcem
colltorceu
colltorcin
|
(o colltorces)
(o colltorce)
(o colltorcen)
|
(negatiu)
—
colltorça't
colltorci's
colltorcem-nos
colltorceu-vos
colltorcin-se
|
(o colltorce)
(o colltorcen)
|
|
