Forma verbal   
Esmicolar
1a conjugació regular
Diccionari exhaustiu: Viatge de paraules
Obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística...
Entrevista a l'autor Francesc De Borja Moll
Paradigma model

CANTAR

    esmicolar    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    esmicolar-se    
Formes no personals
infinitiu: esmicolar infinitiu perfet: haver esmicolat 
gerundi:  esmicolant gerundi perfet: havent esmicolat 
participi:  esmicolat, esmicolada; esmicolats, esmicolades
Indicatiu
present
  val. 
 esmicole 
 —
 —
 —
 —
 —		   bal. 
 esmicol  
 —
 —
 esmicolam 
 esmicolau 
 —		   sept. 
 esmicoli 
 —
 —
 —
 —
 —
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 esmicolo
esmicoles
esmicola
esmicolem
esmicoleu
esmicolen





perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 he
has
ha
hem
heu
han


(havem) 
(haveu)

 esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 		esmicolava
esmicolaves
esmicolava
esmicolàvem
esmicolàveu
esmicolaven
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
 esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 esmicolí
esmicolares
esmicolà
esmicolàrem
esmicolàreu
esmicolaren





passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
 esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 esmicolar
esmicolar
esmicolar
esmicolar
esmicolar
esmicolar
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
  haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
futur (simple)  (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 esmicolaré
esmicolaràs
esmicolarà
esmicolarem
esmicolareu
esmicolaran





futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
 esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 esmicolaria
esmicolaries
esmicolaria
esmicolaríem
esmicolaríeu
esmicolarien





condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
 (haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
 esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 esmicoli
esmicolis
esmicoli
esmicolem
esmicoleu
esmicolin
   (o esmicole)
  (o esmicoles)
  (o esmicole)


  (o esmicolen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
 (haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
 esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
imperfet
  val.
 esmicolara 
 esmicolares 
 esmicolara 
 esmicolàrem 
 esmicolàreu 
 esmicolaren 		   bal.
 esmicolàs 
 esmicolassis 
 esmicolàs 
 esmicolàssim 
 esmicolàssiu 
 esmicolassin 
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 esmicolés
esmicolessis
esmicolés
esmicoléssim
esmicoléssiu
esmicolessin
  (o esmicolesses)

  (o esmicoléssem)
  (o esmicolésseu)
  (o esmicolessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren
 esmicolat  
 esmicolat  
 esmicolat  
 esmicolat  
 esmicolat  
 esmicolat  
(av)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 
(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
 esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
esmicolat  
Imperatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 —
 esmicolau 
 —
(av)

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
  — 
esmicolis 
esmicoli 
esmicolem 
esmicoleu 
esmicolin 
 (o esmicoles) 
 (o esmicole) 


 (o esmicolen) 
(negatiu)
—
esmicola
esmicoli
esmicolem
esmicoleu
esmicolin

  (o esmicole)


  (o esmicolen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com