Exasperar

	Diccionari exhaustiu: Viatge de paraules Obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística... Entrevista a l'autor Francesc De Borja Moll
				Paradigma model CANTAR

exasperar

|| Irritar, enverinar, exacerbar, encendre, fer sortir de polleguera. «–» Mitigar.
|| Fer denteta, furgar, buscar, enrabiar, crispar, indignar, enutjar. «–» Calmar.

Sinònims i afins «–» Antònims i contraris

exasperar-se

|| Enutjar-se, esperitar-se, excitar-se. «–» Tranquil·litzar-se.

Formes no personals

infinitiu: exasperar infinitiu perfet: haver exasperat

gerundi: exasperant gerundi perfet: havent exasperat

participi: exasperat, exasperada; exasperats, exasperades

Indicatiu

present

val.
exaspere
—
—
—
—
—

bal.
exasper
—
—
exasperam
exasperau
—

sept.
exasperi
—
—
—
—
—

(av)

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

exaspero
exasperes
exaspera
exasperem
exaspereu
exasperen

perfet

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

he
has
ha
hem
heu
han

(havem)
(haveu)

exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat

imperfet

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

exasperava
exasperaves
exasperava
exasperàvem
exasperàveu
exasperaven

plusquamperfet

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien

exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat

passat (simple)

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

exasperí
exasperares
exasperà
exasperàrem
exasperàreu
exasperaren

passat anterior (simple)

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren

exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat

passat (perifràstic)

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)

exasperar
exasperar
exasperar
exasperar
exasperar
exasperar

passat anterior (perifràstic)

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)

haver
haver
haver
haver
haver
haver

exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat

futur (simple) (futur immediat)

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

exasperaré
exasperaràs
exasperarà
exasperarem
exasperareu
exasperaran

futur perfet

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran

exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat

condicional

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

exasperaria
exasperaries
exasperaria
exasperaríem
exasperaríeu
exasperarien

condicional perfet

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien

(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)

exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat

Subjuntiu

present

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

exasperi
exasperis
exasperi
exasperem
exaspereu
exasperin

  (o exaspere)
  (o exasperes)
  (o exaspere)

  (o exasperen)

perfet

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin

(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)

exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat

imperfet

val.
exasperara
exasperares
exasperara
exasperàrem
exasperàreu
exasperaren

bal.
exasperàs
exasperassis
exasperàs
exasperàssim
exasperàssiu
exasperassin

(av)

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

exasperés
exasperessis
exasperés
exasperéssim
exasperéssiu
exasperessin

  (o exasperesses)

  (o exasperéssem)
  (o exasperésseu)
  (o exasperessen)

plusquamperfet

val.
haguera
hagueres
haguera
haguérem
haguéreu
hagueren

exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat

(av)

jo
tu
ell
nos.
vos.
ells

hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin

(haguesses)

(haguéssem)
(haguésseu)
(haguessen)

exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat
exasperat

Imperatiu

present

bal.
—
—
—
—
exasperau
—

(av)

no
no
no
no
no

—
exasperis
exasperi
exasperem
exaspereu
exasperin

(o exasperes)
(o exaspere)

(o exasperen)

(negatiu)

—
exaspera
exasperi
exasperem
exaspereu
exasperin

(o exaspere)

(o exasperen)

Aneu-vos-en amunt || Inici || Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com