| Formes no personals |
|
| Indicatiu |
present
val.
restablisc
—
—
—
—
— |
bal.
restablesc
—
—
—
—
— |
sept.
restableixi
—
—
—
—
—
|
n-o.
restablixo
—
—
—
—
— |
(av)
em
et
es
ens
us
es
|
restableixo
restableixes
restableix
restablim
restabliu
restableixen
|
(o restablixes)
(o restablix)
(o restablixen)
|
|
perfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
he
has
ha
hem
heu
han
|
(havem)
(haveu)
|
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
|
|
| imperfet
|
plusquamperfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
|
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
|
|
passat (simple)
|
passat anterior (simple)
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren
|
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
|
|
passat (perifràstic)
vaig
vas
va
vam
vau
van
|
(vares)
(vàrem)
(vàreu)
(varen)
|
restablir-me
restablir-te
restablir-se
restablir-nos
restablir-vos
restablir-se
|
(també)
em
et
es
ens
us
es
|
vaig
vas
va
vam
vau
van
|
(vares)
(vàrem)
(vàreu)
(varen)
| restablir
restablir
restablir
restablir
restablir
restablir
|
|
passat anterior (perifràstic)
em
et
es
ens
us
es
|
vaig
vas
va
vam
vau
van
|
(vares)
(vàrem)
(vàreu)
(varen)
| haver
haver
haver
haver
haver
haver
|
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
|
|
futur (simple)
(futur immediat)
|
futur perfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
|
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
|
|
condicional
|
condicional perfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
|
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
|
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
|
|
| Subjuntiu |
present
bal.
restablesqui
restablesquis
restablesqui
restabliguem
restabligueu
restablesquin |
(av)
em
et
es
ens
us
es
|
restableixi
restableixis
restableixi
restablim
restabliu
restableixin
|
(o restablisca)
(o restablisques)
(o restablisca)
(o restablisquen)
|
|
perfet
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
|
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
|
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
|
|
imperfet
val.
restablira
restablires
restablira
restablírem
restablíreu
restabliren |
(av)
em
et
es
ens
us
es
|
restablís
restablissis
restablís
restablíssim
restablíssiu
restablissin
|
(o restablisses)
(o restablíssem)
(o restablísseu)
(o restablissen)
|
|
plusquamperfet
val.
haguera
hagueres
haguera
haguérem
haguéreu
hagueren
|
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
|
(av)
m'
t'
s'
ens
us
s'
|
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin
|
(haguesses)
(haguéssem)
(haguésseu)
(haguessen)
|
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
restablert (o restablit)
|
|
| Imperatiu |
present
bal.
—
—
restablesqui
restabliguem
—
restablesquin |
(av)
no et
no es
no ens
no us
no es
|
—
restableixis
restableixi
restablim
restabliu
restableixin
|
(o restablisques)
(o restablisca)
(o restablisquen)
|
bal.
restablesquis
restablesqui
restabliguem
restabligueu
restablesquin |
(negatiu)
—
restableix-te
restableixi's
restablim-nos
restabliu-vos
restableixin-se
|
(o restablix)
(o restablisca)
(o restablisquen)
|
|
