Forma verbal   
Dir
2a conjugació irregular
- Paradigma antic
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 diure, dire
Paradigma model

DIR


    dir    
|| Accentuar, afermar, afirmar, al·legar, al·ludir, anunciar, apuntar, articular, assabentar, assegurar, assentir, assenyalar, asseverar, avisar, cantar, celebrar, comptar, clavar, certificar, citar, comunicar, concretar, especificar, confessar, confirmar, detallar, cridar, xiuxiuejar, denominar, declarar, deixar caure, deposar, designar, donar a conèixer, divulgar, donar notícia, anar-se'n de la boca, donar part, emetre, engegar, enumerar, enunciar, esmentar, explicar, exclamar, exposar, expressar, exprimir, verbalitzar, formular, garantir, insinuar, informar, jurar, jutjar, manifestar, mantenir, mencionar, mostrar, notificar, observar, opinar, parlar, participar, precisar, predir, presentar, proclamar, proferir, pronosticar, pronunciar, proposar, protestar, publicar, ratificar, recalcar, recitar, reconèixer, recordar, referir-se, reforçar, reiterar, renegar, renyar, repetir, ressenyar, revelar, tocar, sostenir, subratllar, suggerir, afegir, testimoniar.
|| Anomenar, batejar, denominar, motejar, titllar, titular, treure. «–» Callar, servar silenci, ometre, amagar, dissimular, silenciar.
|| Respondre, contestar.
|| dir a boca Dir-li de paraula.
|| dir al pa pa i al vi vi (o al pa pa i al peix peix) Parlar clar.
|| dir adeu (a algú) Acomiadar-se, saludar.
|| dir disbarats Esbarrar-se, desbarrar, pixar fora de test.
|| dir (a algú) el nom del porc Injuriar, insultar, aporrinar, escridassar, esbroncar, aücar, ofendre.
|| dir fàstics (d'algú) Blasmar, criticar, insultar, vituperar, censurar.
|| dir foc i flamada (d'algú) Difamar.
|| dir-hi la seva Opinar.
|| dir la bona ventura Augurar, predir, pronosticar, profetitzar.
|| dir les coses pel seu nom (o tal com són) Parlar clar.
|| dir-li de tot (a algú) Injuriar, insultar.
|| dir-li (o anunciar-li) (alguna cosa) el cor (a algú) Pressentir, endevinar, intuir, témer, conjecturar, preveure, pronosticar, suposar. | Voler, desitjar, abellir-se.
|| dir-li els quatre mots de la veritat (a algú) Sincerar-se.
|| dir mal (d'algú) Malparlar, maldir.
|| dir missa Celebrar, resar.
|| dir-ne de totes (o de tots colors) (a algú) Insultar, injuriar, desbocar-se.
|| dir-ne de verdes i de madures Desbocar-se, injuriar, ofendre. «–» Reprimir-se.
|| dir-ne tres a un brot Mentir.
|| dir-ne una de cada color Contradir-se, fluctuar.
|| dir-ne una de fresca Retreure, parlar clar, ofendre.
|| dir-ne (o explicar-ne) una de fresca Sorprendre.
|| dir penjaments (d'algú) Blasmar, malparlar, maldir, murmurar.
|| dir per dir Xerrar, parlar per parlar.
|| dir-li peus de porc (a algú) Insultar, parlar clar.
|| dir quatre berlandines (a algú) Retreure, parlar clar.
|| dir quatre coses ben dites (a algú) Retreure, parlar clar.
|| dir quatre mots (o paraules) Discursejar, parlar breument.
|| dir quatre mots (a algú) Parlar clar, sincerar-se.
|| dir sempre l'última paraula Replicar.
|| dir-s'ho tot Insultar-se.
|| dir (alguna cosa) tot ras Parlar clar.
|| dir una cosa per una altra (a algú) Enganyar, equivocar-se, mentir, trabucar-se.
|| dir una dita Conjecturar, suposar, encertar-la, endevinar. | Oferir al mercat.
|| és a dir A saber.
|| haver-hi (alguna cosa) a dir Objectar.
|| no dir mot (o res) Callar.
|| no dir ni ase ni bèstia Callar.
|| no dir ni mu (o ni piu) Callar.
|| no dir res (quelcom) «–» Impressionar.
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    dir-se    
 Observacions: En parlars valencians, la persona 2 de l’imper. també adopta la forma dis en usos pronominals.
Formes no personals
infinitiu: dir infinitiu perfet: haver dit 
gerundi:  dient gerundi perfet: havent dit 
participi:  dit, dita; dits, dites
Indicatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 deim 
 deis 
 —
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
dic
dius
diu
diem
dieu
diuen






perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
deia
deies
deia
dèiem
dèieu
deien
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
diguí
digueres
digué
diguérem
diguéreu
digueren






passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
dir
dir
dir
dir
dir
dir
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
futur (simple)  (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
diré
diràs
dirà
direm
direu
diran






futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
diria
diries
diria
diríem
diríeu
dirien






condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
digui
diguis
digui
diguem
digueu
diguin
  (o diga)
  (o digues)
  (o diga)


  (o diguen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
imperfet
  val.
 diguera 
 digueres 
 diguera 
 diguérem 
 diguéreu 
 digueren 
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
digués
diguessis
digués
diguéssim
diguéssiu
diguessin

  (o diguesses)

  (o diguéssem)
  (o diguésseu)
  (o diguessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 dit  
 dit  
 dit  
 dit  
 dit  
 dit  
(av)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
dit  
Imperatiu
present
  val. 
 —
 dis 
 —
 —
 —
 —
  bal. 
 —
 —
 —
 —
 digau 
 —
(av)

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
diguis 
digui 
diguem 
digueu 
diguin 

 (o digues) 
 (o diga) 


 (o diguen) 
(negatiu)

digues
digui
diguem
digueu
diguin


  (o diga)


  (o diguen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com