Forma verbal   
Disparar
1a conjugació regular
Diccionari exhaustiu: Viatge de paraules
Obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística...
Entrevista a l'autor Francesc De Borja Moll
Paradigma model

CANTAR

    disparar    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    disparar-se    
Formes no personals
infinitiu: disparar infinitiu perfet: haver disparat 
gerundi:  disparant gerundi perfet: havent disparat 
participi:  disparat, disparada; disparats, disparades
Indicatiu
present
  val. 
 dispare 
 —
 —
 —
 —
 —		   bal. 
 dispar  
 —
 —
 disparam 
 disparau 
 —		   sept. 
 dispari 
 —
 —
 —
 —
 —
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 disparo
dispares
dispara
disparem
dispareu
disparen





perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 he
has
ha
hem
heu
han


(havem) 
(haveu)

 disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 		disparava
disparaves
disparava
disparàvem
disparàveu
disparaven
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
 disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 disparí
disparares
disparà
disparàrem
disparàreu
dispararen





passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
 disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 disparar
disparar
disparar
disparar
disparar
disparar
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
  haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
futur (simple)  (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 dispararé
dispararàs
dispararà
dispararem
disparareu
dispararan





futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
 disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 dispararia
dispararies
dispararia
dispararíem
dispararíeu
dispararien





condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
 (haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
 disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
Subjuntiu
present
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 dispari
disparis
dispari
disparem
dispareu
disparin
   (o dispare)
  (o dispares)
  (o dispare)


  (o disparen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
 (haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
 disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
imperfet
  val.
 disparara 
 disparares 
 disparara 
 disparàrem 
 disparàreu 
 dispararen 		   bal.
 disparàs 
 disparassis 
 disparàs 
 disparàssim 
 disparàssiu 
 disparassin 
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 disparés
disparessis
disparés
disparéssim
disparéssiu
disparessin
  (o disparesses)

  (o disparéssem)
  (o disparésseu)
  (o disparessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren
 disparat  
 disparat  
 disparat  
 disparat  
 disparat  
 disparat  
(av)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 
(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
 disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
disparat  
Imperatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 —
 disparau 
 —
(av)

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
  — 
disparis 
dispari 
disparem 
dispareu 
disparin 
 (o dispares) 
 (o dispare) 


 (o disparen) 
(negatiu)
—
dispara
dispari
disparem
dispareu
disparin

  (o dispare)


  (o disparen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com