Forma verbal   
Sostreure 
o
 Sostraure
2a conjugació irregular
- Formes arcaiques, obsoletes, incorrectes, etc.
 sostrer
Paradigma model

TREURE o TRAURE

    sostreure o sostraure  (a, de)    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    sostreure's o sostraure's  a    
Formes no personals
infinitiu: sostraure infinitiu perfet: haver sostret 
gerundi:
 val.  sostraent 
(av)  sostraient gerundi perfet: havent sostret 
participi:  sostret, sostreta; sostrets, sostretes
Indicatiu
present
  val. 
 —
 —
 —
 sostraem 
 sostraeu 
 —		   bal. 
 —
 —
 —
 sostreim 
 sostreis 
 —
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 sostrec
sostreus
sostreu
sostraiem
sostraieu
sostreuen
  o sostrac
 o sostraus
 o sostrau


 o sostrauen
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 he
has
ha
hem
heu
han


(havem) 
(haveu)

 sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 		sostreia
sostreies
sostreia
sostrèiem
sostrèieu
sostreien
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
 sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
passat (simple)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 sostraguí
sostragueres
sostragué
sostraguérem
sostraguéreu
sostragueren





passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
 sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 sostraure
sostraure
sostraure
sostraure
sostraure
sostraure
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
  haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
futur (simple)  (futur immediat)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 sostrauré
sostrauràs
sostraurà
sostraurem
sostraureu
sostrauran





futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
 sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
condicional
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 sostrauria
sostrauries
sostrauria
sostrauríem
sostrauríeu
sostraurien





condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
 (haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
 sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
Subjuntiu
present
  n-o. 
 sostragui 
 sostraguis 
 sostragui 
 — 
 — 
 sostraguin 
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 sostregui
sostreguis
sostregui
sostraguem
sostragueu
sostreguin
   (o sostraga)
  (o sostragues)
  (o sostraga)


  (o sostraguen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
 (haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
 sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
imperfet
  val.
 sostraguera 
 sostragueres 
 sostraguera 
 sostraguérem 
 sostraguéreu 
 sostragueren 
(av)
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 sostragués
sostraguessis
sostragués
sostraguéssim
sostraguéssiu
sostraguessin
  (o sostraguesses)

  (o sostraguéssem)
  (o sostraguésseu)
  (o sostraguessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren
 sostret  
 sostret  
 sostret  
 sostret  
 sostret  
 sostret  
(av)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 
(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
 sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
sostret  
Imperatiu
present
  val. 
 —
 —
 —
 —
 sostraeu 
 —		   bal. 
 —
 —
 —
 —
 sostreis 
 —
(av)

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
  — 
sostreguis 
sostregui 
sostraguem 
sostragueu 
sostreguin 
 (o sostragues) 
 (o sostraga) 


 (o sostraguen) 
   n-o. 
 sostraguis 
 sostragui 
 — 
 — 
 sostraguin 
(negatiu)
—
sostreu
sostregui
sostraguem
sostraieu
sostreguin
   o sostrau
  (o sostragui)


  (o sostraguin)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com