Forma verbal   
Vantar-se
1a conjugació regular
Diccionari exhaustiu: Viatge de paraules
Obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística...
Entrevista a l'autor Francesc De Borja Moll
Paradigma model

CANTAR

Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    vantar-se  de    
Formes no personals
infinitiu: vantar-se infinitiu perfet: haver-se vantat 
gerundi:  vantant-se gerundi perfet: havent-se vantat 
participi:  vantat, vantada; vantats, vantades
Indicatiu
present
  val. 
 vante 
 —
 —
 —
 —
 —		   bal. 
 vant  
 —
 —
 vantam 
 vantau 
 —		   sept. 
 vanti 
 —
 —
 —
 —
 —
(av)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
 vanto
vantes
vanta
vantem
vanteu
vanten





perfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
 he
has
ha
hem
heu
han


(havem) 
(haveu)

 vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
imperfet
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
 		vantava
vantaves
vantava
vantàvem
vantàveu
vantaven
plusquamperfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
 havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
 vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
passat (simple)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
 vantí
vantares
vantà
vantàrem
vantàreu
vantaren





passat anterior (simple)
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
 haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
 vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
passat (perifràstic)
 vaig
 vas
 va
 vam
 vau
 van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 vantar-me 
vantar-te 
vantar-se 
vantar-nos 
vantar-vos 
vantar-se 
  (també)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 vantar
vantar
vantar
vantar
vantar
vantar
passat anterior (perifràstic)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
  haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
futur (simple)  (futur immediat)  
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
 vantaré
vantaràs
vantarà
vantarem
vantareu
vantaran





futur perfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
 hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
 vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
condicional
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
 vantaria
vantaries
vantaria
vantaríem
vantaríeu
vantarien





condicional perfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
 hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
 (haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
 vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
Subjuntiu
present
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
 vanti
vantis
vanti
vantem
vanteu
vantin
   (o vante)
  (o vantes)
  (o vante)


  (o vanten)
perfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
 hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
 (haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
 vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
imperfet
  val.
 vantara 
 vantares 
 vantara 
 vantàrem 
 vantàreu 
 vantaren 		   bal.
 vantàs 
 vantassis 
 vantàs 
 vantàssim 
 vantàssiu 
 vantassin 
(av)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
 vantés
vantessis
vantés
vantéssim
vantéssiu
vantessin
  (o vantesses)

  (o vantéssem)
  (o vantésseu)
  (o vantessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren
 vantat  
 vantat  
 vantat  
 vantat  
 vantat  
 vantat  
(av)
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
 hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 
(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
 vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
vantat  
Imperatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 —
 vantau 
 —
(av)

 no et 
 no es 
 no ens 
 no us 
 no es 
  — 
vantis 
vanti 
vantem 
vanteu 
vantin 
 (o vantes) 
 (o vante) 


 (o vanten) 
(negatiu)
—
vanta't
vanti's
vantem-nos
vanteu-vos
vantin-se

  (o vante)


  (o vanten)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com