Forma verbal   
Vinclar-se
1a conjugació regular
Diccionari exhaustiu: Viatge de paraules
Obra cabdal de la lexicografia i de la lingüística...
Entrevista a l'autor Francesc De Borja Moll
Paradigma model

CANTAR


    vinclar    
Sinònims i afins «–» Antònims i contraris
    vinclar-se    
Formes no personals
infinitiu: vinclar-se infinitiu perfet: haver-se vinclat 
gerundi:  vinclant-se gerundi perfet: havent-se vinclat 
participi:  vinclat, vinclada; vinclats, vinclades
Indicatiu
present
  val. 
 vincle 
 —
 —
 —
 —
 —
  bal. 
 vincl  
 —
 —
 vinclam 
 vinclau 
 —
  sept. 
 vincli 
 —
 —
 —
 —
 —
(av)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
vinclo
vincles
vincla
vinclem
vincleu
vinclen






perfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
he
has
ha
hem
heu
han



(havem) 
(haveu)

vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
imperfet
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
vinclava
vinclaves
vinclava
vinclàvem
vinclàveu
vinclaven
plusquamperfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
passat (simple)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
vinclí
vinclares
vinclà
vinclàrem
vinclàreu
vinclaren






passat anterior (simple)
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
passat (perifràstic)
 vaig
 vas
 va
 vam
 vau
 van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)

vinclar-me 
vinclar-te 
vinclar-se 
vinclar-nos 
vinclar-vos 
vinclar-se 
  (també)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
vinclar
vinclar
vinclar
vinclar
vinclar
vinclar
passat anterior (perifràstic)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
futur (simple)  (futur immediat)  
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
vinclaré
vinclaràs
vinclarà
vinclarem
vinclareu
vinclaran






futur perfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
condicional
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
vinclaria
vinclaries
vinclaria
vinclaríem
vinclaríeu
vinclarien






condicional perfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
Subjuntiu
present
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
vincli
vinclis
vincli
vinclem
vincleu
vinclin
  (o vincle)
  (o vincles)
  (o vincle)


  (o vinclen)
perfet
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
imperfet
  val.
 vinclara 
 vinclares 
 vinclara 
 vinclàrem 
 vinclàreu 
 vinclaren 
  bal.
 vinclàs 
 vinclassis 
 vinclàs 
 vinclàssim 
 vinclàssiu 
 vinclassin 
(av)
em 
et 
es 
ens 
us 
es 
vinclés
vinclessis
vinclés
vincléssim
vincléssiu
vinclessin

  (o vinclesses)

  (o vincléssem)
  (o vinclésseu)
  (o vinclessen)
 plusquamperfet
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 vinclat  
 vinclat  
 vinclat  
 vinclat  
 vinclat  
 vinclat  
(av)
m'
t'
s'
ens 
us 
s'
hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
vinclat  
Imperatiu
present
  bal. 
 —
 —
 —
 —
 vinclau 
 —
(av)

 no et 
 no es 
 no ens 
 no us 
 no es 
 — 
vinclis 
vincli 
vinclem 
vincleu 
vinclin 

 (o vincles) 
 (o vincle) 


 (o vinclen) 
(negatiu)

vincla't
vincli's
vinclem-nos
vincleu-vos
vinclin-se


  (o vincle)


  (o vinclen)
Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina
verbscatalans@gmail.com