|
Formes no personals |
infinitiu:
argüir infinitiu perfet:
haver arguït |
gerundi:
argüint gerundi perfet:
havent arguït |
participi:
arguït, arguïda; arguïts, arguïdes |
|
Indicatiu |
present
val. arguïsc — — — — — |
bal. argüesc — — — — — |
sept. argüeixi — — — — —
|
n-o. arguïxo — — — — — |
|
perfet
|
imperfet
|
plusquamperfet
|
passat (simple)
|
passat anterior (simple)
|
passat (perifràstic)
|
passat anterior (perifràstic)
jo tu ell nos. vos. ells
|
vaig vas va vam vau van
|
(vares)
(vàrem) (vàreu) (varen)
|
haver haver haver haver haver haver
|
arguït arguït arguït arguït arguït arguït
|
|
futur (simple)
|
futur perfet
|
condicional
|
condicional perfet
jo tu ell nos. vos. ells
|
hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien
|
(haguera) (hagueres) (haguera) (haguérem) (haguéreu) (hagueren)
|
arguït arguït arguït arguït arguït arguït
|
|
Subjuntiu |
present
bal. argüesqui argüesquis argüesqui arguïguem arguïgueu argüesquin |
jo tu ell nos. vos. ells
|
argüeixi argüeixis argüeixi arguïm arguïu argüeixin
|
(o arguïsca) (o arguïsques) (o arguïsca)
(o arguïsquen)
|
|
perfet
jo tu ell nos. vos. ells
|
hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin
|
(haja) (hages) (haja) (hàgem) (hàgeu) (hagen)
|
arguït arguït arguït arguït arguït arguït
|
|
imperfet
val. arguïra arguïres arguïra argüírem argüíreu arguïren |
jo tu ell nos. vos. ells
|
argüís arguïssis argüís argüíssim argüíssiu arguïssin
|
(o arguïsses)
(o argüíssem) (o argüísseu) (o arguïssen)
|
|
plusquamperfet
val. haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
|
arguït arguït arguït arguït arguït arguït
|
jo tu ell nos. vos. ells
|
hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin
|
(haguesses)
(haguéssem) (haguésseu) (haguessen)
|
arguït arguït arguït arguït arguït arguït
|
|
Imperatiu |
present
no no no no no
|
— argüeixis argüeixi arguïm arguïu argüeixin
|
(o arguïsques) (o arguïsca)
(o arguïsquen)
|
bal. argüesquis argüesqui arguïguem arguïgueu argüesquin |
(negatiu)
—
argüeix argüeixi arguïm arguïu argüeixin
|
(o arguïx) (o arguïsca)
(o arguïsquen)
|
|