- Verbs model -
- Només infinitius -

  poder   Accepcions de poder  «Vegeu sinònims» poder: «english, castellano, français, deutsch»
  Notes d'ús:  Perífrasis: «poder + infinitiu»
   Formes no personals    
  infinitiu     gerundi   
present: poder present: podent
perfet:  haver pogut  perfet:  havent pogut 
   participi : pogut, poguda; poguts, pogudes
   Indicatiu    
    present      perfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
puc
pots
pot
podem
podeu
poden






jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem)
(haveu)

pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
   imperfet      plusquamperfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
podia
podies
podia
podíem
podíeu
podien
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
   passat (simple)      passat anterior (simple)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
poguí
pogueres
pogué
poguérem
poguéreu
pogueren






jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
   passat (perifràstic)      passat anterior (perifràstic)  
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
poder
poder
poder
poder
poder
poder
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares) 
 
(vàrem) 
(vàreu) 
(varen) 
haver 
haver 
haver 
haver 
haver 
haver 
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
   futur (simple)  (futur immediat)    futur perfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
podré
podràs
podrà
podrem
podreu
podran






jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
   condicional        condicional perfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 

podria
podries
podria
podríem
podríeu
podrien







jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 

hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien

(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)

pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   

   Subjuntiu    
   present        perfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
pugui
puguis
pugui
puguem
pugueu
puguin
  (o puga)
  (o pugues)
  (o puga)


  (o puguen)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
   imperfet  
  val.
 poguera 
 pogueres 
 poguera 
 poguérem 
 poguéreu 
 pogueren 
   plusquamperfet  
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 pogut  
 pogut  
 pogut  
 pogut  
 pogut  
 pogut  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 

pogués
poguessis
pogués
poguéssim
poguéssiu
poguessin


  (o poguesses)

  (o poguéssem)
  (o poguésseu)
  (o poguessen)

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 

hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

  
(haguesses)  
  
(haguéssem)  
(haguésseu)  
(haguessen)  

pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   
pogut   

   Imperatiu    
 
 present    

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
 — 
puguis 
pugui 
puguem 
pugueu 
puguin 

 (o pugues) 
 (o puga) 


 (o puguen) 
  (negatiu)
 

pugues
pugui
puguem
pugueu
puguin


  (o puga)


  (o puguen)
 




Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina

verbscatalans@gmail.com