- Verbs model -
  venir o vindre   Accepcions de venir   «Vegeu sinònims» venir: «english, castellano, français, deutsch»
Formes no personals
infinitiu: venir o vindre infinitiu perfet:
 bal.: vengut 
haver vingut 
gerundi:  venint gerundi perfet: havent vingut 
participi: 
bal. vengut, venguda; venguts, vengudes 
vingut, vinguda; vinguts, vingudes
Indicatiu
present
  bal. 
 venc  
 —
 —
 —
 —
 —

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 vinc
vens
ve
venim
veniu
venen





perfet
  bal. 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 he
has
ha
hem
heu
han


(havem) 
(haveu)

 vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
imperfet
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 venia
venies
venia
veníem
veníeu
venien
plusquamperfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 havia
havies
havia
havíem
havíeu  
havien
 vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
passat (simple)
  bal. 
 venguí 
 vengueres 
 vengué 
 venguéren 
 venguéreu 
 vengueren 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 vinguí
vingueres
vingué
vinguérem
vinguéreu
vingueren





passat anterior (simple)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
 vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
passat (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
 venir o vindre
venir o vindre
venir o vindre
venir o vindre
venir o vindre
venir o vindre
passat anterior (perifràstic)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 vaig
vas
va
vam
vau
van
(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
  haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 haver 
 vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
futur (simple)
  bal. 
 vendré 
 vendràs 
 vendrà 
 vendrem 
 vendreu 
 vendran 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 vindré
vindràs
vindrà
vindrem
vindreu
vindran





futur perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hauré
hauràs
haurà
haurem 
haureu
hauran
 vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
condicional
  bal. 
 vendria 
 vendries 
 vendria 
 vendríem 
 vendríeu 
 vendrien 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 vindria
vindries
vindria
vindríem
vindríeu
vindrien





condicional perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
 (haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
 vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
Subjuntiu
present
  bal. 
 vengui 
 venguis 
 vengui 
 venguem 
 vengueu 
 venguin 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 vingui
vinguis
vingui
vinguem
vingueu
vinguin
   (o vinga)
  (o vingues)
  (o vinga)


  (o vinguen)
perfet
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
 (haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
 vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
imperfet
  val.
 vinguera 
 vingueres 
 vinguera 
 vinguérem 
 vinguéreu 
 vingueren 		   bal.
 vengués 
 venguessis 
 vengués 
 venguéssim 
 venguéssiu 
 venguessin 

 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
 vingués
vinguessis
vingués
vinguéssim
vinguéssiu
vinguessin
  (o vinguesses)

  (o vinguéssem)
  (o vinguésseu)
  (o vinguessen)
plusquamperfet
  bal. 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 
 vengut 		   val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren
 vingut  
 vingut  
 vingut  
 vingut  
 vingut  
 vingut  

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
 hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 
(haguesses) 

(haguéssem) 
(haguésseu) 
(haguessen) 
 vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
vingut   
Imperatiu
present

 no 
 no 
 no 
 no 
 no 
  — 
vinguis 
vingui 
vinguem 
vingueu 
vinguin 
 (o vingues) 
 (o vinga) 


 (o vinguen) 
   bal. 
 venguis 
 vengui 
 venguem 
 vengueu 
 venguin 
  (negatiu)
—
vine
vingui
vinguem
veniu
vinguin

  (o vinga)


  (o vinguen)



Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina

verbscatalans@gmail.com