- Verbs model -
- Només infinitius -

  haver   Accepcions d'haver  «Vegeu sinònims» haver: «english, castellano, français, deutsch»
  Notes d'ús:  Quan es comporta com a modal en perífrasis d’obligació «haver de + infinitiu», la forma 1 del present d’ind. també adopta la forma haig. El present d’ind. també presenta les formes regulars 4 havem, 5 haveu, que són usades en determinats registres cultes.
   Formes no personals    
  infinitiu     gerundi   
present: haver present: havent
perfet:  haver hagut  perfet:  havent hagut 
   participi : hagut, haguda; haguts, hagudes
   Indicatiu    
    present      perfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
he
has
ha
hem
heu
han
  (o haig)


  (o havem)
  (o haveu)

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
he
has
ha
hem
heu
han



(havem)
(haveu)

hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
   imperfet      plusquamperfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
   passat (simple)      passat anterior (simple)  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren






jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
haguí 
hagueres 
hagué 
haguérem 
haguéreu 
hagueren 
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
   passat (perifràstic)      passat anterior (perifràstic)  
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares)

(vàrem)
(vàreu)
(varen)
haver
haver
haver
haver
haver
haver
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
vaig
vas
va
vam
vau
van

(vares) 
 
(vàrem) 
(vàreu) 
(varen) 
haver 
haver 
haver 
haver 
haver 
haver 
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
   futur (simple)  (futur immediat)    futur perfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran






jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
   condicional        condicional perfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 

hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien

  (o haguera)
  (o hagueres)
  (o haguera)
  (o haguérem)
  (o haguéreu)
  (o hagueren)

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 

hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien

(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)

hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   

   Subjuntiu    
   present        perfet  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
  (o haja)
  (o hages)
  (o haja)
  (o hàgem)
  (o hàgeu)
  (o hagen)
jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
   imperfet  
  val.
 haguera 
 hagueres 
 haguera 
 haguérem 
 haguéreu 
 hagueren 
   plusquamperfet  
  val. 
 haguera
 hagueres
 haguera
 haguérem
 haguéreu
 hagueren

 hagut  
 hagut  
 hagut  
 hagut  
 hagut  
 hagut  
 jo 
 tu 
 ell 
 nos. 
 vos. 
 ells 

hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin


  (o haguesses)

  (o haguéssem)
  (o haguésseu)
  (o haguessen)

jo 
tu 
ell 
nos. 
vos. 
ells 

hagués 
haguessis 
hagués 
haguéssim 
haguéssiu 
haguessin 

  
(haguesses)  
  
(haguéssem)  
(haguésseu)  
(haguessen)  

hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   
hagut   

   Imperatiu    
 
 present      












 




Aneu-vos-en amunt  ||  Inici  ||  Cloeu la pàgina

verbscatalans@gmail.com