|
| Formes no personals |
| infinitiu:
complaure infinitiu perfet:
haver complagut |
| gerundi:
complaent gerundi perfet:
havent complagut |
| participi:
complagut, complaguda; complaguts, complagudes |
|
| Indicatiu |
present
|
perfet
|
| imperfet
|
plusquamperfet
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
|
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
|
|
passat (simple)
|
passat anterior (simple)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren
|
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
|
|
passat (perifràstic)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
vaig
vas
va
vam
vau
van
|
(vares)
(vàrem)
(vàreu)
(varen)
|
complaure
complaure
complaure
complaure
complaure
complaure
|
|
passat anterior (perifràstic)
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
vaig
vas
va
vam
vau
van
|
(vares)
(vàrem)
(vàreu)
(varen)
|
haver
haver
haver
haver
haver
haver
|
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
|
|
futur (simple)
|
futur perfet
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
hauré
hauràs
haurà
haurem
haureu
hauran
|
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
|
|
condicional
|
condicional perfet
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
hauria
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
|
(haguera)
(hagueres)
(haguera)
(haguérem)
(haguéreu)
(hagueren)
|
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
|
|
| Subjuntiu |
present
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
complagui
complaguis
complagui
complaguem
complagueu
complaguin
|
(o complaga)
(o complagues)
(o complaga)
(o complaguen)
|
|
perfet
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
hagi
hagis
hagi
hàgim
hàgiu
hagin
|
(haja)
(hages)
(haja)
(hàgem)
(hàgeu)
(hagen)
|
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
|
|
imperfet
val.
complaguera
complagueres
complaguera
complaguérem
complaguéreu
complagueren |
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
complagués
complaguessis
complagués
complaguéssim
complaguéssiu
complaguessin
|
(o complaguesses)
(o complaguéssem)
(o complaguésseu)
(o complaguessen)
|
|
plusquamperfet
val.
haguera
hagueres
haguera
haguérem
haguéreu
hagueren
|
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
|
jo
tu
ell
nos.
vos.
ells
|
hagués
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin
|
(haguesses)
(haguéssem)
(haguésseu)
(haguessen)
|
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
complagut
|
|
| Imperatiu |
present
no
no
no
no
no
|
—
complaguis
complagui
complaguem
complagueu
complaguin
|
(o complagues)
(o complaga)
(o complaguen)
|
(negatiu)
—
complau
complagui
complaguem
complaeu
complaguin
|
(o complaga)
(o complaguen)
|
|
